RUA I CARNESTOLTES

EL REI CARNESTOLTES I LA VELLA QUARESMA


Vet aquí que en un poble ni gran ni petit, ni lleig ni bonic, hi havia dos veïns que es feien la vida impossible. Si un netejava, l’altre embrutava. Quan un dormia, l’altre cantava. I és que aquells dos veïns, eren les persones més diferents que hagi hagut mai sobre la terra.

L’un es deia Carnestoltes, i era gras, barroer i pocavergonya. A tothora menjava com un llop, i el que més li agradava del món era burlar-se de tot i de tothom.

L’altra era la Vella Quaresma. Era llarga i seca com el pal d’una escombra. Antipàtica, reganyosa i vestida com un corb; només menjava engrunes de pa i mai no sortida de casa.

Un bon dia, en Carnestoltes va decidir fer una mala passada aquella vella xaruga. Va agafar quatre retalls de roba i es va disfressar de Rei. Amb un tros de cartró es va fer una màscara i, ben guarnit, se’n va anar a visitar la Vella Quaresma.

- Vella del nas ganxut, sóc el Rei de la disbauxa! ha arribat l’hora dels goluts, de la gresca, el ball i la rauxa. Que el món quedi capgirat! que la rata atrapi el gat! que ningú faci bondat!

La Vella Quaresma, en sentir-lo, va bramar:

- Qui és aquest cràpula que gosa trencar el silenci de casa meva?
- Sóc en Carnestoltes, el Rei dels poca-soltes!

I dit això va fer mitja volta i se’n va anar tot cantant:

- Que corri vi pel broc gros i botifarra, ous i cansalada, que la gresca és començada! i mil coques de llardons fins que rebentin els panxons! I a la vella malcarada ni mitja mossegada, ni tots els rosegons!.

Aquella nit, al poble hi va haver festa grossa: taules plenes de botifarra i porrons de vi, plats vessats de carn rostida i coques cruixents... Tothom s’havia disfressat i menjava i bevia a plaer, sense saber qui tenia al costat.
El criat festejava la mestressa, la pagesa es burlava del Senyor i ballaven plegats el pobre i el patró. La Vella Quaresma, des de casa, remugava:

- Rieu i mengeu com animals, cola de babaus, que el temps de les vaques magres no pot trigar... i aleshores ja veurem qui riurà!

La festa va durar dies i dies. En Carnestoltes havia menjat tant que la panxa li tocava a terra. De cop, es va recordar de la Vella Quaresma i va decidir anar a fer-li la guitza.

- Velleta, surt del teu cau i apunta’t al sarau! -cridava saltant i ballant.

Però ja se sap que no és bo saltar amb la panxa plena, i menys quan la panxa és grossa com una bota de vi. I aleshores, va passar que la panxa d’en Carnestoltes es va remoure tota i ... va fer un pet molt gran: Patapumba!!!

En sentir aquell tro, tothom va córrer fins a casa de la Vella Quaresma, però només van veure un núvol de fum i un grapat de cendra per terra; d’en Carnestoltes no n’havia quedat ni les dents.

- En Carnestoltes ha petat com un porc inflat! -cridava la vella per la finestra- I que us ha deixat? Jo us ho diré: el rebost buit i l’esperit tèrbol. Soc l’única que encara té menjar. Ara és el torn de la Vella Quaresma!

Alguns homes i dones es van adonar que era veritat, que no els quedava res per matar la gana, i el temps de la collita encara era lluny, i van escoltar-se la Vella.

- Si voleu que us doni part del meu menjar, haureu d’actuar com jo digui. S’ha acabat la festa! Tothom cap a casa! Fora les màscares! Prou de jocs i farses! A partir d’ara us prohibeixo que rigueu!
- Per sempre més? –va dir un dels vilatans.
- Durant tantes setmanes com cames tinc!

Els vilatans van pensar que dues setmanes era poc temps i, al capdavall, van acceptar el tracte. Aleshores la Vella Quaresma, va obrir la porta i va ensenyar una cama, i després l’altra, però darrere en va venir una altra, i encara una altra, i tres més! Aquella vella tenia set cames!

- Per quatre dies de gras, set setmanes de dejuni! Ja ja ja ja.

I així va ser com els habitants d’aquell poble van passar quaranta dies sense piular, no riure, ni ballar. Cada dimecres, la vella els donava un tros de sardina i mig crostó de pa. I tant de silenci hi havia que fins i tot hauríeu sentit les dents de la Vella Quaresma rosegant:

- Crec, crec, crec.

A la setmana que feia set, va arribar al poble una noieta vestida amb mil colors. Duia un cistell ple de fruites i brillava com un raig de sol. Es deia Primavera, i al seu pas creixien les flors.
Quan la Vella Quaresma la va veure passar, es va enlluernar tant que, com un tros de gel, es va fondre allà mateix.

I així s’acaba la història de dos veïns bajocs, que un per massa i l’altre per poc van deixar un poble sense esma: El Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

SORTIDA AL MUSEU

VISITA AL CAIXA FORUM
El segon projecte del curs el farem sobre art. I que millor manera de començar-lo que anant a un museu. Vam anar a veure una exposició d’impressionistes francesos. Vam poder observar quadres molts macos i comentar uns quants que, prèviament, ja havíem vist al “cole”. Parlàvem sobre que sortia al quadre, quins colors tenia, quina època de l’any representava, si era de matí o de tarda... diuen que ho vam fer molt bé!!!
Desprès, sense sortir del museu, vam poder pintar allò que més ens havia “impressionat”!!!
Per això, les activitats d’aquest projecte seran, sobretot, de plàstica. Volem penjar les nostres obres d’art en els passadissos de l’escola i convertir-la en un petit museu!!!

VISITA DE LA BEGOÑA

Durant la setmana cultural, que aquest any hem dedicat a la Xina, ens han visitat la Begoña, una amiga de l’escola que és traductora de l’Ajuntament de Badalona. La Begoña, que ha visitat moltes vegades aquest país i coneix la seva cultura, ens ha mostrat alguns objectes típics i ha explicat alguns costums.
Ha estat molt interessant i enriquidor!!!
A nosaltres ens ha agradat:
- Tocar el pinzell per escriure.
- Menjar les galetes.
- Jugar amb les tasses de té.
- A mi m’ha agradat el drac.
- La música.
- M’ha agradat els contes.
- M’ha agradat menjar la gelatina.
- M’ha agradat tot!!
- Jugar amb l’arròs i els palets.

DIJOUS: SETMANA CULTURAL

DIMECRES: SETMANA CULTURAL

DIMARTS: SETMANA CULTURAL

SETMANA CULTURAL: DILLUNS.

DIA VERD: CONTENIDOR VERD